Atenes (febrer 2024)

Tasta la nostra ruta gastronòmica per Atenes.

La nostra primera parada és al Mercat Central, un mercat caòtic (com ha de ser) amb botigues de carn i peix i restaurants servint el producte fresc a l’interior i botigues d’espècies a l’exterior.

Dinem al Volvi Souvlaki, una parada de l’exterior que ofereix souvlaki amb pa pita per només 2 euros.
Els souvlaki son pinxos de carn (nosaltres els vam escollir de porc) marinats amb espècies i fets a la brasa, ens els van servir amb mostassa, pebre picant, tomàquet i ceba morada envoltats de pa pita acabat de fer.

Acabats de fer, amb les aromes a brasa i especies, el punt picant de la mostassa i el pebre, el cruixent de la ceba crua, la frescor del tomàquet madur i la textura suau i esponjosa del pa pita, ens va semblar un street food excel·lent i imprescindible per un dia on no teniem temps d’entaular-nos.

foto ruta gastronomica per Atenes de souvlaki
Ruta gastronòmica per Atenes 26

Després de dinar tenim ganes d’uns postres dolços i passem pel Lukumades, una cadena grega de, com el seu nom ja avança, loukoumades, un dolç grec que no podeu deixar-vos de probar.

Les loukoumades tenen un aspecte molt semblant als bunyols de vent, però un cop els mossegues t’adones que la seva textura i sabor s’assemblen més als xurros. Els acompanyen típicament de mel i canyella, molt dolços, però boníssims.

foto ruta gastronomica per Atenes de  Lukumades
Ruta gastronòmica per Atenes 27

A mitja tarda, busquem una gelateria que sembli mínimament artesana i local (és a dir, que no consisteixi en gelats de colors vius que formen muntanyes artificials guarnides amb xocolatines i gominoles i de gustos estrambòtics de coses que no han existit mai) i la trobem.

Kokkion és una gelateria sense grans pretensions que ofereix kaimaki, el gelat típic grec fet a base de resina de Mastiha, amb una textura suau i cremosa i una aroma resinosa molt sorprenent.

foto ruta gastronomica per Atenes de  kaimaki
Ruta gastronòmica per Atenes 28

Per sopar anem a l’Annie Fine Cooking, un lloc d’aquests que no s’obliden mai més. Amb una menció a la guia Michelin i una clara popularitat entre els locals, no us deixeu enganyar per la seva situació allunyada del centre i reserveu una taula amb antelació, sobretot si compteu anar-hi en cap de setmana.

A l’Annie tenen una carta amb el peix com a protagonista i molt curta, cosa que personalment interpreto com una garantia de qualitat i que van demostrar que era així: cada plat és un encert i cada plat és una experiència, potser no ho fan tot, però el que fan ho fan bé.
Hi vam demanar taramosalata, que és una salsa feta de fresa (o ous) de peix, típicament de carpa, un plat que va encantar-nos i que va sorprendre’ns a parts iguals: esperavem un gust fort a mar, però només en té una aroma molt suau amb notes acides i notes mantegoses.

La taramosalata és un plat que no us podeu oblidar de provar (i que no vam poder evitar repetir en el nostre viatge), fins i tot si no sou grans amants del peix, el seu equilibri de sabors és simplement immillorable.


Vam acompanyar aquest entrant amb pa de massa mare, oli d’oliva extra verge i olives de Kalamata, unes olives que mereixen tota la fama que tenen i que, si no coneixeu, podeu imaginar-vos-les com unes olives d’Aragó allargades lleugerament més àcides, més grans i carnoses.
Com a plats principals, vam demanar-nos bacallà amb porros i puré de patata i alls (crus) i sípia a la brasa acompanyada amb Fava, un puré de pèsols grec.

Tot estava deliciós, el puré de pèsols va sorprendre’ns molt perquè el pèsol sempre ens havia semblat una verdura insípida i avorrida, no ens podíem creure que estiguéssim difrutant-los d’aquella manera!

Vam acompanyar el sopar amb un vi rosat d’Assyrtico (es deia Terra Nera), una de les varietats de vi més famoses, amb DOP de Santorini, va robar-nos el cor: l’Assyrtico és suau i fresc, amb un toc acid que es caracteritza per una interessantíssima aroma a llimona, molt diferent a qualsevol vi que havíem provat i amb un equilibri simplement perfecte.

Finalment, vam demanar crumble de poma amb escuma de vainilla per sobre, uns postres interessants, però que no van acabar d’estar al nivell de la resta de plats. Tot plegat ens va costar vora els 80 euros, un preu que va semblar-nos molt correcte.

foto ruta gastronomica per Atenes de  vino
Ruta gastronòmica per Atenes 29
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 30
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 31
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 32
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 33
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 34

El segon dia vam llevar-nos ben d’hora per visitar l’Acròpolis, pel que no vam tenir temps de fer un gran esmorzar. Vam demanar-nos una spanakopita a la primera cafeteria que vam trobar oberta i la vam trobar deliciosa. La spanakopita consisteix en massa fil·lo farcida de formatge (sovint feta) i espinacs, boníssima i un imprescindible a provar si visiteu Grècia.

foto ruta gastronomica per Atenes galaktobúreko
Ruta gastronòmica per Atenes 35

A mig matí vam anar al Stani, una cafeteria especialitzada en làctics on tot era en grec (si està tot en grec estàs al lloc adecuat). Ens hi vam demanar cafè grec i galaktobúreko, un pastís de massa fil·lo farcit de crema que esteu en l’obligació de provar si visiteu Atenes.
Ens encanta provar dolços farcits de crema allà on anem, perquè a tot arreu la fan diferent i això ens permet redescobrir-la: amb una potent aroma a vainilla a França i al País Basc, amb notes de canyella i llimona a Catalunya, molt cítrica a Itàlia, ens sorprendria a Grècia amb noves característiques? Evidentment.

La crema del galaktobúreko estava elaborada amb llet de cabra, enlloc de vaca i, per tant, tenia un gust molt més fort que havien equilibrat fent-la més dolça acompanyant-la amb un almíbar deliciós amb notes especiades.

foto ruta gastronomica per Atenes galaktobúreko
Ruta gastronòmica per Atenes 36

Per dinar, vam anar al Karamanlidika, una xarcuteria convertida en restaurant, famós entre locals i turistes cal que reserveu o us hi presenteu just a l’obrir si hi voleu aconseguir una taula.
Com a entrants, vam provar-hi amanida d’albergínia i les famosíssimes dolmades, uns farcellets de fulla de parra farcits d’arròs amb una aroma herbàcia addictiva i acompanyada de salsa de iogurt.


Com a principals hi vam probar el sahanaki, un formatge fregit amb tomàquet i l’embotit pastrima (tot i que el posar-hi pastrima és un toc de la casa) i la moussaka, un plat que típicament consisteix en una base de patata, d’albergínia, carn picada i beixamel amb formatge gratinat per sobre, tot i que ells hi afegeixen embotit (pastrima),  cosa de la que jo hagués prescindit, ja que l’embotit es menjava molt el gust de la resta d’ingredients.


Ho vam acompanyar tot de vi de la varietat Retsina, un dels més típics del país, és un vi interessant, amb un sabor resinat molt característic, però que no arriba al nivell del Assyrtiko (des del nostre punt de vista). Finalment, ens van invitar a un iogurt grec amb pastanaga en almíbar per sobre. Tot plegat ens va costar uns 35 euros.

foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 37
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 38
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 39
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 40
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 41

A mitja tarda vam trobar Κοσμιδησ, una pastisseria molt poc acostumada al turisme (ho diem en el millor dels sentits) amb uns dependents entranyables que gairebé no parlaven anglès, però que venien uns baklava simplement deliciosos.

Els baklava son un dolç tipiquíssim de Grècia i Turquía, fets amb massa fil·lo farcida de fruits secs amb canyella banyada amb almíbar, que van fer que ens preguntessim com ho faríem quan tornessin a Catalunya i no poguéssim alimentar-nos a base de baklava la resta dels nostres dies.

foto ruta gastronomica per Atenes baklava
Ruta gastronòmica per Atenes 42

A l’hora de sopar, vam trobar plens o tancats els restaurants on comptàvem anar i vam acabar menjant-nos un gyros (una espècie de kebab grec) molt mediocre en un restaurant turístic del centre. Error de càlcul, mai es porta tot prou preparat.

El tercer dia ens vam llevar i vam passar a comprar l’esmorzar a Αριστον Λομποτρση, una pastisseria artesana, que tot i estar al centre no havia sigut tocada i enfonsada pel turisme. Ens hi demanem tiropita, tenen la versió de massa fil·lo farcida de formatge o la versió mitja lluna farcida, escollim la segona opció.
La tiropita no ens acaba de fer el pes, el formatge és suau i no està malament, però hem provat coses molt més gustoses i sorprenents.
També aprofitem per tornar a comprar baklava i provem el kataifi, un dolç similar al baklava, però que enlloc de massa fil·lo, embolcallen els fruits secs i la canyella en un cabdell d’una massa que recorda al cabell d’àngel.

foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 43
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 44

A mig matí tornem al Mercat Central i anem al Mokka, una cafeteria especialitzada en cafè grec. El cafè grec o cafè ibrik es bull amb el sucre (si és que n’hi voleu posar, nosaltres en prescindim) dins d’uns recipients metàl·lics i es beu directament sense filtrar.
És molt curiós i val la pena provar-lo si sou uns amants del cafè com nosaltres, tot i que personalment ens agrada més el cafè de cafetera.

foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 45

Per dinar, anem al Ο Λολος, una taverna autentiquíssima i gens turística que sembla que, a jutjar per la seva clientela, el que fan ho porten fen bé tota la vida.
Ens hi demanem taramosalata, formatge de cabra a la brasa i un enorme calamar a la brasa simplement immillorable. Ens costa uns 30 euros tot plegat i ens n’anem més que contents.

foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 46

Per acabar la nostra ruta gastronòmica a Atenes i amb la sensació que ens hem deixat moltes coses i llocs per descobrir (ens veiem limitats per la mida finita del nostre estómac i la nostra butxaca) sopem al OIKEIO.
Es tracta d’un restaurant amb una carta força llarga i uns preus assequibles present a la Guia Michelin situat a una zona visiblement rica de la ciutat, sota el turó Licavitou.

Ens hi demanem fava, boles de carabassó amb salsa iogurt i moussaka, acompanyat del nostre estimadíssim Assyrtiko. El menjar és generós i gustós, simplement deliciós i el local és acollidor i molt bonic.

Tot i així no acabem de sortir contents del local i no estem segurs de si és un lloc que recomanariem anar-hi: el menjar és deliciós, sí, és un tret segur a menjar bé, però no té el toc sorprenent, modern i sublim que acostuma a acompanyar als restaurants que tenen menció Michelin i, el que sense cap dubte falla del tot és el servei.

No acostumem a ser gens exigents amb el servei més enllà de que siguin agradables, però a allà vam sentir que ens feien fora del restaurant: no tenien totes les taules plenes, però semblaven molt estressats, la cambrera va retirar-nos les tovalles i els plats sense preguntar-nos si voliem alguna cosa més (haguéssim demanat postres) i ens van ignorar durant molta estona fins que ens vam cansar, ens vam aixecar per pagar i vam marxar.
Si no hagués sigut per això, no tindriem cap dubte en que és un gran lloc per probar-hi menjar grec.

foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 47
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 48
foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 49

Finalment, per despedir la ciutat, hem probat un koulouri, que son uns pans amb sèsam en forma de rosquilla molt típics del país.

foto ruta gastronomica per Atenes
Ruta gastronòmica per Atenes 50

Aquí acaba la nostra ruta gastronòmica per Atenes.


Tenemos más rutas  a tu disposición en el siguiente enlace.

Mira aquesta també la ruta gastronòmica por roma

Comparte este artículo en: